US DESITGEM

BON NADAL 2012 I MOLT FELIÇ 2013

Sabeu… Avui fa un any, no tenia masses ganes de celebrar el Nadal, s’obria un escletxa, el Roger potser serà molts Nadals o es l’últim. La il·lusió de la seva cara, la seva innocència a l’obrir els regals del tió, posava un somriure a tots. L’endemà el dia de St. Esteva, a primera hora fèiem camí cap a l’hospital de la Valle Hebron… El matí començava molt trist explicant al Roger on anava…

Després de la primera quimioteràpia, ja a casa en el primer descans; Conversant amb el Josep em va donar la idea d’obrir un bloc per el Roger. La vaig madurar, vaig posar-me mans a l’obra. Ben bé no sabia ni que era un bloc. Va ser força fàcil obrir-lo, penjar la primera foto del Roger encara amb cabell, li vaig enviar el link en el Josep, es veia bé… I… ja ho teníem aquí, un medi de comunicació, no sabia molt bé com anava, ens obria un via molt gran…

Obríem la porta de casa nostra i també els nostres sentiments, sensacions… Les persones més properes a mi saben no es el meu tarannà. Però les circumstàncies extremes et canvien i fa les reaccions diferents.

Moltes persones ens han obert els seus cors. Hem rebut grans mostres d’afecta… una paraula, un comentari… Ens heu acompanyat en moments de molta tristesa i molta por heu fet que fossin una mica més dolços. I en els d’esperança heu fet que fos més gran.

Aquest dies sembla que el món sencer ha de ser bo, ha d’estimar… El càncer del Roger m’estafa’t moltes coses… passejar  amb ell, poder explicar un conte estirada al seu costat en el llit, anar a la platja… situacions quotidianes que sembla que no valorem per creiem que sempre les podem tenir... Fa un any quan em deien de tot es treu una lliçó positiva, pensava i un “XURRO”. Doncs puc dir el Roger i jo hem tingut un Nadal tot l’any 2012. Ple de solidaritat, carinyo, tendresa, suport, companyia… Ens ha portat persones meravelloses al nostre costat la Carme, l’Elena, l’Anna… persones que ja formen part del nostre entorn més proper. El valor i la importància de sentir a prop els nens i nenes de l´IPSE i les seves famílies. Han fet que el Roger formes part del dia dia de l’escola i les seves activitats. La Mª Dolors la seva tutora de segon i ara la Tere la seva tutora de tercer.

Ara quan parlo amb la gent, per animar em diuen va Eli tot s’acaba, aviat tornareu a la normalitat...

Quina normalitat?...

El 14 d’octubre del 2011 tot va començar a ser diferent sense ser conscients del que venia. En breu tornarem, però no a la vostra normalitat, ni a la nostra… tornarem a incorporar-nos a la vida… però es una gran desconeguda.

Tot té un principi i després un final o un canvi de sentit… Desitjo de tot cor no haver d’obrir el bloc del Roger, per cap recaiguda. Així que crec, tot i que us trobaré molt a faltar, es moment de passar pàgina.

Abans…

Vull que consti els noms d’unes persones importants i molt especials per el Roger i per mi. Després d’aquest any viscut tan intens, podem dir que som molt afortunats de poder tenir-los al costat i que formin part de les nostres vides.

-El avi Jordi i l’avia Pepita.

-La meva parella el Josep i el seu fill el Guillem.

-El Jordi, el meu germà, la Carme, la meva cunyada, la Carme la meva neboda, la Quimeta.

Els millor amics inimaginables per fer camí:

- Els padrins del Roger, el Carlos, la Esther i les seves dues filles l´Araceli i la Lucia.

- La Chus, el Francesc i el seu fill Arnau.

- El Jesús, la Susana, i els seus fills Carlos, Cristina i Patricia.

- La Caro.

- La Judith.

- La Patricia.

GRÀCIES A PETITS I GRANS PER SER I ESTAR.

US ESTIMEM MOLT!!!

  I... ENS VEIEM AVIAT A LA VIDA...”NORMAL” PENJARÉ LA PROBA GRÀFICA.

SIGUEU MOLT FELIÇOS!!!