Vaig taxant dies, esperant amb ganes que arrribi el dia 20, i desitjan que em digui el Dr. Velez que ja puc doblegar el genoll i començar a caminar de nou.
TINC TANTES GANES!!!
Avui compartiré una canço, que m´agrada molt, a veure a vosaltres...
SOM GUERRERS, NO ESTEM FETS PER
ABANDONAR.
SI ESTEM JUNTS NO HI HA RES QUE ENS
PUGUI ATURAR.
SI CAIEM ENS HEM D´AIXECAR, NO
QUEDA UN ALTRE REMEI,
NOSALTRES NO ENS RENDIREM SENSE
LLUITAR.
Hola Roger,
ResponderEliminarSe perfectament quina canço es aquesta, el primer cop que la vaig sentir vaig pensar amb tu i amb altres amics meus que com tu estan passant per aquesta malaltia.
Espero que la lletra d'aquesta canço t'ompli de força.
El que no sé si saps es pq esta escrita com un rap... El seu cantant va dir que es la unica manera que cantant i amb un petit periode de temps es puguin dir tantes coses.
Molts petons per tu i per la teva mare.
Espero que el dia 20 et donin bones noticies.
Hola Roger!
ResponderEliminarTots desitgem que el dia 20 et diguin que pots començar a caminar de nou i entenem que en tinguis moltes ganes però el més important és no defallir i com diu aquesta cançó...no rendir-se sense lluitar, com estàs fent tu!
Té raó la Marta quan diu que en una cançó de rap es poden dir moltìssimrs coses en poc temps i m' ha agradat molt la seva explicació de que aquest és el motiu pel qual han fet aquesta cançó com a rap...
Un petó molt fort i ple de carinyo!!!
Hola,
ResponderEliminarTots som guerrers...el vostre exèrcit. Amb la nostra energia positiva estem al vostre costat, però sou vosaltres els que heu de lluitar i tirar endavant en un dia a dia molt dur. És impossible d'imaginar pels que no ho patim d'aprop.
M'ha encantat la cançó, la força que té. La força que necessiteu.
Busqueu, busqueu, el que sigui perquè el Roger torni a somriure... i ens regali aquelles fotos i aquells vídeos plens de vitaliat i alegria...
Temps al temps... deixem que sorti "lo dolent", (la tensió, els nervis, la por), no ho volem a dins per a res... La vitalitat rebrotarà quan el doctor Vélez ens doni bones notícies...
Fins al moment, estem a punt per lluitar...
Petons a la mama guerrera, al nen guerrer, als avis guerrers i a l'Anna guerrera ;) i tots els que llegiu aquest blog i també lluiteu contra una malaltia