Dimarts la fisioterapeuta que ve a casa, la Laia, em va dir que ja era hora de plegar la cadira de rodes i començar a caminar per el carrer.
Així que aquell mateix dia vaig començar les meves aventures per el barri.
Em costa molt i trigo molt a fer petits recorreguts, però... la mama em diu que ho he de fer.
El meu primer recorregut va ser des de casa meva fins el forn de pa passat el carrer calabria, per anar i tornar vaig invertir unes tres hores, vaig anar posant el cul a diferents comerços per poder descansar.(Mireu... si tinc feina).
Quan trigueu vosaltres???
FARMACIA PRECIADO
la Montse, ja sabeu que ella es dedica als pollastres.
Bar Roca, xamfra Provença-Calabria
Forn Provença, La Manoli ja ens espera cada dia.
El colmado Coaliment a Provença.
Roger ets molt valent!!! mica en mica,no importa el temps que triguis en arribar a casa,si no el esforç que fas per arribari,ets el meu petit gran heroi,Jo crec que mai seré tant valenta com tu,una abraçada super Roger.
ResponderEliminarHola Roger !!!!!!que bé.Per fi s'ha acabat una etapa d'aquesta aventura que et feia veure el món a l'alçada d'una cadira.
ResponderEliminarCada cop fas més bona cara i aixó és perqué vas superant els reptes .Segueix així campió i aviat no recordaràs ni el temps que vas trigar el primer dia ni les vegades que vas necessitar seure,simplement gaudeix de tot lo bó que et passa i recorda que hi ha molta gent que t'estima ,entre ells nosaltres.MOLTS PETONS DE XOCOLATAAAAAAAAAAAAAAAAA
Mireia Serra i família.