Segur que el Guillem està tan content com nosaltres de veure com camines.
Un secret: la primera vegada que vaig anar al forn Enric, després de la malaltia, vaig trigar 45 minuts i m'havia d'agafar a la paret. Ara, trigoooooo, 30 segons. Qui m'ho havia de dir?
Els "recomençaments" no són fàcils. Però ara, quan camines saps que fas una cosa més important, ho valores. I arribarà el dia en què serà tan normal i fàcil que no hi pensaràs i ho faràs espontàniament. Mentrestant, paciència, campió!!!
Segur que el Guillem està tan content com nosaltres de veure com camines.
ResponderEliminarUn secret: la primera vegada que vaig anar al forn Enric, després de la malaltia, vaig trigar 45 minuts i m'havia d'agafar a la paret. Ara, trigoooooo, 30 segons. Qui m'ho havia de dir?
Els "recomençaments" no són fàcils. Però ara, quan camines saps que fas una cosa més important, ho valores. I arribarà el dia en què serà tan normal i fàcil que no hi pensaràs i ho faràs espontàniament. Mentrestant, paciència, campió!!!
Carme