miércoles, 24 de octubre de 2012

PASSANT LES ESTONES...

Estic trist... la mama també... i tots... Passo les estones com puc, torno estar totalment estirat... no  m´agrada, tinc molta por... Gràcies per animar-me.





9 comentarios:

  1. Carinyo molta força per a tu i per la mare,tu ets un heroi i pots amb tot,et dic un secret?? a mi tampoc m"agraden les agulles ni els hospitals i tinc 37 anys.Molts petonarros i ánims

    ResponderEliminar
  2. Hola Roger :
    Mira que diu un llibre que tenim a casa de tots els refranys catalans: LA POR I l'AMOR TOT HO VEUEN MÉS GROS,així que sigues com fins ara molt valent agafa una espasa imaginària i diga-li a la por que et cal estar tranquil .El llibre també diu L'AMOR i LA POR DEFENSEN I MANTENEN EL SENYOR ; així que una mica momés una mica de por ens fa estar alerta i vigilar (ostres que complicat ,hem o no de tenir por:doncs sembla que va bé estar alerta però no ens hem de deixar aixefar o aturar per la famosa POR).
    Et desitgem que trobis moltes solucions divertides per passar el temps ,que no et sigui molt pesat estar tot el dia estirat,que tinguis moltes sorpreses dolces i que encara que et sembli imposible siguis i estiguis molt i molt feliç i recorda TU POTS i nosaltres t'enviem tota la nostra energia positiva per que encara poguis més i més.
    Molts petons de XOCOLATAAAAAAAAAAA.
    Mireia Serra i família.

    ResponderEliminar
  3. Hola Roger,
    és normal que estiguis trist, això no tocava...
    però ho superaràs, perquè ja has superat coses més difícils!!
    T'enviem molta força i molts i molts d'ànims!!

    MARTA

    ResponderEliminar
  4. Ànims Roger.... esteu guapíssims en aquestes fotos..Sou tots dos uns herois!
    Laura López i família

    ResponderEliminar
  5. Hola Roger, si, tots estem tristos i precisament per això agraim tant que tu i la mamà ens dediqueu i regaleu aquests somriures! El somriure es el millor regal que es pot donar i rebre i segur que ajuda a curar-se.
    Estem amb vosaltres!
    Un somriure molt gran,

    Elena

    ResponderEliminar
  6. Val t'entenc Roger, estàs trist i això entristeix a la teva mare, que t'assetgen una sèrie de dies d'avorriment..., val també, en aquesta vida tot és dolent i avorrit, com el qual s'aixeca a les 5 de la matinada per que ha de desplaçar-se al seu lloc de treball, donar de si el que pugui, i després tornar, però tot arriba, tot s'acaba i no t'adonaràs que t'hauran lliurat d'aquest aclaparament provisional.
    Siguis fort, siguis valent, tingues paciència, tot al final té la seva recompensa.
    Estic amb tu.
    Robert Teixidó

    ResponderEliminar
  7. Ens heu demostrat a tots, que sou molt i molt valents... En aquest ensurt, sabem que ens tornareu a donar una gran lliçó!

    Molts petons

    Som amb vosaltres!!

    Mar G.

    ResponderEliminar
  8. Hola Roger, te rao l'Elena, son dignes d'admiració els vostres somriures. Les fotos son molt "guays"
    No deixem de pensar en tu i enviar-te totes les nostres energies per a que puguis superar aquest nou "obstacle" que tens per davant. Perque sabem que pots, que si algú pot superar-ho i seguir endavant ets tu. Ens ho has demostrat al llarg d'aquests mesos.
    Gràcies per ser com sou.

    ResponderEliminar
  9. He trobat aquest proverbi japonès...

    "Jamás desesperes en medio de las más sombrías aflicciones de tu vida, pues de las nubes más negras cae agua limpia y fecundante"

    Espero que aviat ploguin els somriures d'alegria i les bones notícies. Hi han moltes persones que ho passen malament i se senten soles. Vosaltres us teniu l'un a l'altre i el carinyo de tots els que us tenim presents...
    Busqueu, busqueu...i trobareu raons de perquè hem donar gràcies a cada dia que ens regala la vida...

    M'he posat molt filosòfica, però tot es resumeix en: teniu molts suports i si els necessiteu estem aquí a l'espera per ajudar-vos...

    CArme

    ResponderEliminar