Jo no tinc molt per explicar. Estic igual que ahir. Tot es molt cansat i...Segueixo sense poder beure, ni menjar. Li han dit a la mama que potser em posaran aliment per el portacat, es diu parenteral.
Bona tarda Roger, si ha de ser cansat, però ets un valent i ho portes millor del que penses, tens la careta tant guapa de sempre. Suposo que no et ve de gust llegir còmics gaire sovint, oi? Però son distrets i et donen ideies per fer les teves pròpies històries. Les podràs dibuixar quan et trobis millor. Quan arrivi del cole, li diré a la Júlia que t´escrigui. Una abraçada, Anna dC
Hola campió! Ens agrada molt el teu somriure tot i que no ho estàs passant gaire bé...Com et costa menjar i beure segur que si t'han de posar l'aliment pel portacat això farà que agafis forces i et trobis millor...
Ja et va explicar el Dani que l'altre dia a la muntanya uns quants nens i nenes de la classe havien preparat unes fotos molt xules per a tu. Li hem enviat les fotos per mail a la teva mare. A veure si t'agraden!
M'encanta mirar el "NO SEMPRE HE ESTAT MALALT". Aquell és el Roger que cada dia saludava a l'escala del cole, però el del blog s'ha fet gran de cop. I no és perquè portis el "look Guardiola", sinó perquè la teva mirada es fa cada vegada més ametllada i més semblant a la de la mare. Trobo que cada dia us assembleu més i ella és superforta. La mare també és una campiona, l'heroïna de totes les mamis de l'escola i de la seva feina. Sou un exemple de lluita per tots. Avui m'he fet una prova que es diu mamografia, tenia una mica de por i pensava molt en tú, però tot ha sortit bé. Ja estic desitjant tornar a donar sang per ajudar a nens com tú.
Hola Eli i Roger, Fa dies que us segueixo pel blog, però fins ara no m'havia decidit a escriure. Soc una companya de feina de la mama i tinc un nena de set anys que es diu Meritxell. Un día vam trobar-nos a la consulta de l'Encarna i vau estar jugant una estona, te'n recordes? La Meritxell hem pregunta que et passa i jo li explico que estas malaltó, i que els metges et donen unes medicines per posar-te bó. Ets molt valent i la teva mare es una marassa. Anims i molts petonets,
Hola Roger! Yo también te encuentro cada día más parecido a la mama, hasta ahora no me había dado cuenta. Los dos estáis siendo muy valientes y sois un ejemplo para todos nosotros. Un beso.
Bona tarda Roger, si ha de ser cansat, però ets un valent i ho portes millor del que penses, tens la careta tant guapa de sempre.
ResponderEliminarSuposo que no et ve de gust llegir còmics gaire sovint, oi? Però son distrets i et donen ideies per fer les teves pròpies històries. Les podràs dibuixar quan et trobis millor.
Quan arrivi del cole, li diré a la Júlia que t´escrigui.
Una abraçada,
Anna dC
Hola campió! Ens agrada molt el teu somriure tot i que no ho estàs passant gaire bé...Com et costa menjar i beure segur que si t'han de posar l'aliment pel portacat això farà que agafis forces i et trobis millor...
ResponderEliminarJa et va explicar el Dani que l'altre dia a la muntanya uns quants nens i nenes de la classe havien preparat unes fotos molt xules per a tu. Li hem enviat les fotos per mail a la teva mare. A veure si t'agraden!
Un petó molt fort,
Elena
Hola Roger,
ResponderEliminarM'encanta mirar el "NO SEMPRE HE ESTAT MALALT". Aquell és el Roger que cada dia saludava a l'escala del cole, però el del blog s'ha fet gran de cop. I no és perquè portis el "look Guardiola", sinó perquè la teva mirada es fa cada vegada més ametllada i més semblant a la de la mare. Trobo que cada dia us assembleu més i ella és superforta. La mare també és una campiona, l'heroïna de totes les mamis de l'escola i de la seva feina. Sou un exemple de lluita per tots.
Avui m'he fet una prova que es diu mamografia, tenia una mica de por i pensava molt en tú, però tot ha sortit bé. Ja estic desitjant tornar a donar sang per ajudar a nens com tú.
Un petó molt gros.
Carme
Hola Eli i Roger,
ResponderEliminarFa dies que us segueixo pel blog, però fins ara no m'havia decidit a escriure.
Soc una companya de feina de la mama i tinc un nena de set anys que es diu Meritxell. Un día vam trobar-nos a la consulta de l'Encarna i vau estar jugant una estona, te'n recordes?
La Meritxell hem pregunta que et passa i jo li explico que estas malaltó, i que els metges et donen unes medicines per posar-te bó.
Ets molt valent i la teva mare es una marassa.
Anims i molts petonets,
Hola Roger! Yo también te encuentro cada día más parecido a la mama, hasta ahora no me había dado cuenta. Los dos estáis siendo muy valientes y sois un ejemplo para todos nosotros.
ResponderEliminarUn beso.