jueves, 9 de febrero de 2012

Fa molt fred!!!

A fora al carrer no ho sé si fa fred, però a la planta està espatllat el sistema d' aire, fa gairebé tan de fred com fora. La mama ha d' anar amb jaqueta.

3 comentarios:

  1. Roger, en la calle hace un frío que pela! A ver si os arreglan pronto el aire, estas cosas se estropean siempre cuando más falta hacen. Un beso, valiente!

    ResponderEliminar
  2. Brrrr.r.... fa mooooolt fred... m'he hagut d'anar a comprar uns guants!!!

    Bé Roger, aquí va el tercer capítol de les aventures de la Eli petita. Espero que hagis vist ja el capítol de "Los ángeles de Charly", per que em vaig fer un embolic amb el link de youtube...

    Tirem endavant i ens plantem quan teniem 13 anyets més o menys. Ja no anavem a la mateixa escola, i això em va fer molta pena, però així i tot mai varem perdre el contacte. Els amics de debò, no es deixen mai, ja ho saps!! ja veig en aquest blog, com els teus et fan moltíssim costat!!!! Doncs això, quan teniem 13 anyets ens convidavem a dormir a les cases respectives (bé, això ho feiem des de ben peques...). Jo anava convidada a casa dels teus avis. M'encantava!!! sopavem tots junts, i després la Eli i jo pujavem al meu recó preferit: si! l'altell!!! allà, escoltavem discs que la teva mare agafava del teu tiet Jordi i ens posavem a parlar. Ens sentiem tan grans!! Escoltavem discs de grans i parlavem de coses de grans!! La teva mare era la meva millor consellera! sempre sabia escoltar, què dir, què fer... Parlavem de les amigues, dels amics, de què voldriem fer de grans, com serien les nostres vides,... Podriem dir que sense saber-ho encara, ja parlàvem de vosaltres: de tu i del meu fill Roberto. Se'ns passava el temps volant i anavem a dormir tardíssim!! això també ens feia sentir grans! anar a dormir tard el cap de setmana era de grans, era com haver sortit per la nit! jajajaja

    Fi del tercer capítol!! són nomes petites escenes que espero que et facin companyia!! un petonet guapo!! i un petonet a la meva amigueta!!! :-)

    ResponderEliminar
  3. Hola Roger,
    Jo també estic congelada. Acabo d'arribar de veure un partit de futbol del David i estàvem a 9 graus, però entre la humitat i el vent semblava que estàvem en plena muntanya. El partit ha estat molt interessant, han empatat 4-4, però han jugat molt bé. Pobrets, semblaven pingüins i les mares estàvem tapades amb una manta. Demà no et podré portar els dibuixos perquè després de sortir del col.le marxarem a la Vall d'Aran amb uns amiguets, però no et preocupis que d'una manera o altra t'arribaran. Jo també t'he fet una coseta, espero que t'agradi...
    Faré moltes fotos i dilluns li enviaré a la mama perquè les posi al blog. Espero que aviat torni a funcionar la calefacció a l'hospital, no m'agrada que passis fred, prou tens amb la teva lluita.
    Un petó ben gros, ple de flocs de neu ;) Fins molt aviat. Dilluns ja t'explicaré la nostra aventura...

    ResponderEliminar