Ja fa molts dies que no t’escric, vull trobar la rutina per fer-ho,
però no hi ha manera. En papers, en una llibreta, en un bloc privat que vaig
obrir. Suposo que em costa, al no obtenir resposta... i per altres motius, que
ni sé i... si sé... Saps el 23 de juny del 2014, el dia del teu funeral rei, ...
Quan vaig arribar al tanatori de les Corts, després de 24 hores de la teva mort
i sense veure’t, el nostre retrobament, estaves en una urna de vidre com la
Blancaneus, esperant la teva princesa que vingués a donar-te el petó per
despertar, com si d´un conte es tractes, però a tu t’havia tocat el petó del son etern. Aquell
dia per sobre de tota la revolució de sentiments, emocions... prevalia la pau
tan merescuda que tenies. La mort en si,
no es el dia X, si no al dia a dia, que deixes de tenir experiències,
records... per compartir, i cada dia que passa la mort es més concreta, més
intensa i dolorosa. T´hagués agradat
tot molt. Tot i ser el pont de Sant Joan, varen venir molts amics, moltes
persones que t’estimen. Va ser molt emotiu, bonic... Amb algunes cançons de les
nostres. Estaries encantat, com t’ho
deies, bé es macabra i absurd això. Va ser una gran mostra d’amor, carinyo,
solidaritat...per totes les persones que et varen acompanyar tot el camí de la
malaltia. Es impossible no estimar-te, ... tot tu ets amor. Et mereixes tot i
més, però desgraciadament, ja no puc fer res per tu. Només aquestes coses
parlar del teu record, les nostres vivències, veure fotos, escriure... tot i
que al final, no sé si ho faig per tu, o egoistament per mi.
10 MESOS I 28 DIES!!! Del teu últim batec. Els teus llavis es van
tornar morats, les teves ungles blaves, la teva pell blanc transparent, la teva
calor corporal en fredor, tot i que amor meu quan va fer una estona que t’havien
declarat clínicament mort, vaig voler quedar-me amb la sensació de la teva escalfor i la suavitat de la teva pell.
Estava al teu costat, amb el teu cos sense vida; al despullaven, al posaven en
una bossa i finalment la tancaven. Els teus ulls ja closos es quedaven en la
foscor més absoluta, amb la por que li tenies, sense ja poder badar boca per
dir OBRIU EL LLUM. I llavors per primera vegada, et perdia de vista, et
portaven a la morgue, era el principi d’una nova etapa, no una nova vida. Una
vida sense tu...(Trobo a faltar Bon dia mama, amb el teu gran somriure dibuixat als
teus llavis. Trobo a faltar les teves abraçades que trencaven els ossos, la dolçor dels teus petons, els teus t’estimos
constants, ... i sense poder veure com has crescut un centímetres, com t’inventes un nou monstre, heroi, historia..., comentar un cinema,
anar de vacances, enfadar-nos, passejar agafats de la mà, compartir un àpat,...
sense poder enamorar-te, sense poder assaborir el gust d’un petó, sense poder sortir amb els
teu amics i fer de nen, adolescent, adult... sense poder fer alguna malesa i fer-me enfadar, sense poder ser, ni fer... i
una infinitat de... sense, sense, sense... SENSE VIURE!!!
He aprés tan de tu, Roger... CORATGE (que no vol dir no tenir por),
VALENTIA (la conquista de la por), VOLUNTAT (lluitar pel que es desitja),
PERSEVERANCIA.... i diàriament un miler de lliçons de vida en la teva curta
vida però, intensa.
Lluitar, fer... les coses per
tu eren tan senzilles...
Saps carinyo malgrat la teva absència , la vida té bellesa. Estic
aprenent a viure sense tu... A vegades sento una soledat immensa i d’altres ets
a tocar... Hi ha molts moments que el cor em fa mal, però faig per gaudir-ho
per que s’ho val. Miro la vida amb uns altres ulls i veig més intensament, com
si part de la teva mirada estigués amb mi, assaboreixo el menjar com mai ho
havia fet com tu que ho trobaves tot bo, exquisit..., els tactes..., les olors...
Tinc molta sort de tenir persones meravelloses al costat, que m’estimen, em
cuiden i que m’empenyen amb molta força. Puc no parar de dir noms... però hi ha tres persones que potser són les
que m’estan soportant molt més i les que m’han donat més. En Josep i en
Guillem, els estimo moltíssim, més que moltíssim, són realment especials, moltes,
moltes, moltes... GRÀCIES. I a la feina
tinc la meva fantàstica companya la Nùria, moltes gràcies, t’estimo.
La teva ànima, esperit... en el infinit inunda amor, alegria,
felicitat, força vital... al teu voltant. LLIURE I FELIÇ. La teva llum brillarà
sempre en el meu camí.
T’estimo moltíssim Roger i et faig molt de menos.
“Hazlo ahora, el futuro no sé le promete a nadie” (Wayne Dyer).
