Hi ha
persones que potser ens sembla que no viuen prou, que es injust… i una amiga em
va fer una reflexió que m’agrada i penso molt sovint, tot i que no em consola…
Que donen tan, viuen tan intensament, amb tanta passió… Així es el Roger:
intens, passional, amorós, tendre, amb caràcter… Tot el que fa, ho fa amb tot el seu cor, ho viu, ho sent… Aprofita
tots els moments…VIU!!!
Vull que escolteu una cançó que escoltàvem junts i la cantàvem cridant una miqueta per que ens encantava “Esquimals” de Blaumut …
No s´ ha quedat amb mi, però avui em sento una mica feliç, el
rei del meu cor ha deixat de patir.
Carinyo meu!!!
Des de ben petit t´ ha tocat acceptar
situacions, sentiments… complexes, complicats… una separació familiar, la
distancia del teu pare, el càncer, la immobilitat… ho ha fet de manera molt
digne i molt honorable. Ets un lluitador nat. Ets el meu heroi. Un triomfador,
ets fort, sempre et tornes aixecar i els que estem el teu costat també gràcies
a la teva fortalesa física i mental.
Estimes, rius, parles, jugues… vius amb una
gran passió i una gran intensitat.
El teu somriure tan bonic i per tothom sempre
m´ acompanya. La teva veueta “Avui que farem mama”. “M ´ha encantat l’aventura d´ avui!” “Com t´ estimo
mama!”. Els teus petons i abraçades amb tan d´ amor. Tenir-te I compatir vida
amb tu, Roger, es el millor que m´ ha passat en aquest món. Acompanyem sempre
allà on vagi. Mai més estaré sola. T´ estimo moltíssim vida meva.
Aquest últims anys he vist que aquest món es
ple de persones bones i solidaries. Ens ho heu demostrat dia darrera dia acompanyant,
suportant, estimant…
Gràcies a tots per tot el que heu fet per
nosaltres.
Els gran professionals de la Valle Hebron.
Les famílies i Mestres en especial els nens i
nenes.
El socis de l´ empresa on treballo i els meus
companys de feina.
Els nostres meravellosos amics petits i grans
que sempre hi sou.
A la meva família les Carmes, el Jordi, la Quimeta.
Papes no sé com ho hagués fet sense vosaltres.
Gràcies. Sou les persones més bones que
conec. Us estimo.
Josep, amor meu, gràcies per ser el meu
puntal. Per ser i està sempre el nostre
costat. Ets una persona de gran qualitat humana. Un home extraordinari. T´ estimo.
I ara toca dir-li adéu, deixar-lo descansar,
que s´ ho ha guanyat i s´ ho mereix.
Fins sempre Roger.
No tinc paraules,nomes llagrimes,fins sempre Roger,espero veuret aviat en els meus somnis.Noelia
ResponderEliminarHaurem d'apendre a viure sense tu, però sempre estarem contents per haver viscut AMB tu.
ResponderEliminarFins sempre Roger.
Roger, tu i la teva mare ens heu ensenyat mooooolt aquest temps...i ens quedem amb el teu somriure. Juga Roger, juga amb els nuvols i tambe descansa...t ho mereixes. Us estimem. Petons infinits Roger!!!
ResponderEliminarNo se que dir... Ha marxat el meu heroi. Pero m'ha quedat una heroïna.
ResponderEliminarJuga amb els núvols. I espera'ns allà dalt.
Sempre amb un somriure
presios !!!! no tinc paraules
ResponderEliminarRoger, sempre tindràs un lloc al meu cor.
ResponderEliminarHas devorat la vida, l'has disfrutat a cada pastís, a cada viatge, cada instant...sempre amb una vitalitat desbordant. Una vida curta, però plena, molt plena...
La frase que més recordaré de tu, a l'hospital quan et vam portar la tablet: MAMA, TINC TANTA SORT, M'ESTIMA MOLTA GENT!!!....
Potser la sort s'ha girat d'esquena, però és cert, t'estimem molta gent...
Ara ja no tens dolors i voles alliberat d'aquesta càrrega feixuga...vola, Roger, vola i somriu, perquè així és com et recordarem...
Eli i familia, tot el meu amor
Companyonia, solidaritat, amistat, amor...aquesta ha estat la nostra progressió. Estaré aquí pel que necessitis, però ja ho saps, oi?
Adeuuu Roger! Juga amb els nubols...
ResponderEliminarels mirarem i et buscarem
Roger no et direm mai adèu per què sempre et tindrem amb nosaltres
ResponderEliminaren el nostre cor.
Has estat i ets un exemple de vitalitat, força, valentia, innocència, alegria, superació , amor,dolçor.
Moltíssssssssssssssssssssssssssssssssssssims petons de xocolata , que gaudeixis molt jugant entre els nuvols .
Mireia Serra i Família ( Joan , Arnau i Sara)
Sempre recordem el teu somriure i els dies passats junts....
ResponderEliminarQuans sentiments contradictoris sento....
Eli que dificil ha de ser escrire el que has escrit i que bonic , molts ànims i sort que es cert que sempre el Roger estarà amb tu i en tu .
ResponderEliminarMolts petons i una molt forta abraçada.
Sara
Per tu Roger. Pels teus somriures, el teu coratge, la teva força. Per tantes i tantes coses que ens has ensenyat... Per tu seguirem estimant, perque tu sempre hi seràs al nostre cor. Vola Roger, vola, amunt i sempre endavant.
ResponderEliminarEs muy dificil decir algo en estos momentos , solo q por mas dura q ha sido su corta vida a sido muy feliz , asi lo ha demostrado trasmitiendo su felicidad a todos los q lo conociamos , un beso y juega mucho con las nuves seguro q te lo pasas superbien , cuando yo suba te ,buscare un besito para tu mami y yayos.
ResponderEliminarEns vam veure poc, però el Roger era especial: es feia estimar. Era un "bonachón".
ResponderEliminarEstic molt trist i commogut, i no em surten més paraules.
Una abraçada.
Ángel, Jordi i Xavier Rulo.
Roger pequeño Gran Niño de enorme corazon y nobleza.
ResponderEliminarGracias por dejarnos tu sonrisa hasta el ultimo momemto.
Descansa en tu nube pequeño
Arancha y Adrian
Eli, de verdad que leerte me emociona y entristece a la vez. Saber de la partida del Roger nos ha conmocionado, sabíamos de su estado pero igualmente pensábamos que habrían más días... es una pena muy grande y, qué te puedo decir a ti que lo vives. Lo sentimos mucho y de verdad que lamentamos no poderte acompañar justamente.e en estos momentos. Desde Chile con afecto te enviamos a ti y a los abuelos un fuerte abrazo y nuestro cariñoso recuerdo de Roger para siempre. Ahora ya descansará en paz, bailará, jugará y correrá como a el le gustaba. Besos.
ResponderEliminarLa familia Pons Frias sempre tindrà en el seu record la seva rialla, la seva mirada tendre i l'esperança i lluita d'una mare que mai ha deixat de sonriure davant del seu fill. Aquesta vida és molt dura i quan veus persones úniques no deixes de sorprendre't i meravellar-te de la seva existència.
ResponderEliminarPons Frias
Ohh Roger q injusto ahora ,no mas pinchazos ni tratamientos dolorosos q campeón,cuantas ganas de hacer cosas siempre con tu mami , un beso muy fuerte y toda la fuerza del mundo para ella , ( soy Maribel la madre de Cristián aquel pequeño de 3 añitos q se fue hace hace 5 meses el 22-1-14 ( q gran corazón el tuyo cuando decías me lo dejas tocar me gustan los niños y el se reía) ahora no te duele nada sonríe .
ResponderEliminarNo tinc paraules. Roger em quedo amb el teu somriure i amb la teva força. Quan miri el cel i vegi els núvols pensaré en tu. Un petó.
ResponderEliminarAvui teniam que estar el vostre costat....
ResponderEliminarpero ens a sigut impossible
A la hora, en Pau i jo I en Juan hem mirat plegats els nubols
L'EMOCIO DE RECORDAR-VOS, a fet que el sol brilles mes, perque els ulls estavem plens de llagrimes i el pensament de agradables records
Sempre mes recordarem la revetlla de Sant Joan d'una.altre manera.
Familia Cuadrat-Martin
No hi han paraules per en Roger un nen tan fort i de l,Eli una mare unica, no oblidarem mai em Roger i la seva gran fortalesa, familia Gavilà
ResponderEliminarRoger mai t'oblidarem. Ens has ensenyat a ser valents i a no perdre mai la il·lusió. Eli, sabem que tot el que diguem serà poc per consolar-te,però potser t'ajudarà saber que tot aquest temps hem pensat en vosaltres i ho seguirem fent.
ResponderEliminarFamilia López Cortés
Avui 24 de setembre és el teu aniversari. Els que t'estimem i estimem els teus, sempre us tenim presents.
ResponderEliminarEl cel s'ha cobert de núvols. Sabem que per sobre els núvols brilla el sol i el teu somriure. Descansa molt, amic...
Carme
Roger,
ResponderEliminarAvui és 24 de setembre, el dia del teu aniversari.
Per primer cop, no el podem compartir amb tu. Mirem els núvols que han cobert la ciutat, però sabem que per sobre brilla el sol i el teu somriure.
Els que t'estimem i estimem els teus, sempre us tenim presents.
Descansa molt, amic
Carme
No he tingut el plaer de coneixer-te,segur que ens trobarem alla dalt al cel roger,ara descanses en pau i tranquil-litati,s'ha acabat el dolor.La vall del riu vermell rs una cançó molt maca.Trobarem a faltar el teu somriure...Anims pares
ResponderEliminar