Des de divendres em van començar a caure els cabells, Avui quan m´he llevat, he pensat que ja estaba del tot sense pel, hi havia molts en el coixí i en el llit. Li deia a la mama quina vergonya, els nens de l´escola es riuran de mi. Quan he començat esmorzar havien cabells per tot arreu... la mama m´ha fet la proposta de rapar-me, al principi no volia, però després ho he acceptat. M´he posat una gorra molt xula que em van portar de Seatlle, i cap a l´escola...
Estic trist...
Els nens em miraven a l´escola
No vull que estiguis trist,no fagis cas de les mirades pues ets un campió,una forta abraçada
ResponderEliminarHola Roger, no facis cas del que et puguin dir o de les mirades, tu tira endevant amb la teva gorra super xula, o sense que estas fet un campió i tots els que et coneixem ho sabem!!!, per cert he vist que has començat a aprendre a tocar la guitarra..que guai! veus jo amb 38 anys sempre n'he volgut saber i no en sé gens..molts ànims i una abraçada molt forta
ResponderEliminarXavi de Gracia i familia
Hola soc el Dani, m'ha agradat molt veure't avui al cole...tranquil que quedes molt guai amb el cabell rapat. He vist com tocaves la guitarra, que dificil, ho feies molt be!
ResponderEliminarEns veiem al cole,
Dani
Roger tu ja saps q els cabells tornen a sortir de seguida!!!
ResponderEliminarNo estiguis trist, estas wappissim!!!
Petons per a tu i la mare!!!
¿Vergüenza?, no debes sentirla, ya sabemos que todos los niños que pasan por la quimio están calvos y estoy segura de que en tu cole tus amigos nunca se reirían de ti, además eres tan guapo que con pelo o sin pelo de seguro que andas enamorando a las chicas. Sabes además que esto es cosa de un tiempo y luego estarás con tu pelo nuevamente, mucho ánimo y a seguir adelante!!!! Besos de esta familia.
ResponderEliminar