Hola Roger, no et rendeixis maiiiiiiiiii encara que el que et passi et sembli un rotllo,la mama et punjarà molt i molt bé t'estima tant que tindrà tota la cura del món ,i un guerrer com tú que ha passat per aventures abans tant dures i que té unes radiografies espectaculars ,que ho demostren ara ha de posar tot el seu bon humor i aprofitar per gaudir d'aquests dies a casa .Nosaltres des de la nostra t'enviem tota la nostra energia positiva i un munt de força, ànims i PETONSSSSSSSSSSSSSSSSSSS De xocolata. Mireia Serra i família.
Hola campió!!! Es normal que estiguis cansat, que no estiguis content, que tinguis por... I per això estem al teu costat, per enviar-te molts ànims, molta energia, per dir-te que treguis les forces de tots els raconets que puguis, que tu saps millor que ningú que tot i que quan no estàs bé et sembli impossible les coses dolentes passen i en venen altres de bones... És en aquests moments quan has d'intentar fer un petit somriure perquè aquest somriure farà somriure a la mare i això et farà sonriure una mica més a tu i és una cadena que no te fi...!!! Endavant Roger! Per cert ens ha estat impossible aquests dies obrir el video així que ja ho saps... a por otro a veure si el podem obrir! Tu poooots!!!! Un petó molt fort,
Teniu tot el dret al pataleo, però si s'ha de fer...es fa i endavant!
Roger, la mama és la persona que més t'estima en aquest món i no vol res dolent per a tu. Però sap que ara et convé punxar-te i ho ha de fer.
Tu no li pots posar més difícil... ajuda-la que ella t'ajuda molt a tú.
Aviat li perdràs la por a les agulles, encara que sigui per avorriment!
I no tot ha de ser dolent...ara ets a casa, no?
I això és molt bo!!
Em sembla que sento els crits des de casa... o ja no crides?
Ets molt valent, però no deixes de ser un nen... apreta forts les dents i pensa: "que passi ja, que passi ja, que passi ja..." i et prometo que tot passa més ràpid. 'Ojala' tinguessis la màquina del temps del Doraemon per passar ràpid les coses dolentes...
Hola Roger! Som la família de la Laura, de l'altra classe... hem vist com camines als videos...! Quina passada!!!! felicitats! La teva lluita està tenint la seva recompensa.....molts ànims, guapo! Poc a poc i ja veuràs com tot passa! Una abraçada mooolt forta. Família de la Laura López
Hola Roger, no et rendeixis maiiiiiiiiii encara que el que et passi et sembli un rotllo,la mama et punjarà molt i molt bé t'estima tant que tindrà tota la cura del món ,i un guerrer com tú que ha passat per aventures abans tant dures i que té unes radiografies espectaculars ,que ho demostren ara ha de posar tot el seu bon humor i aprofitar per gaudir d'aquests dies a casa .Nosaltres des de la nostra t'enviem tota la nostra energia positiva i un munt de força, ànims i PETONSSSSSSSSSSSSSSSSSSS De xocolata.
ResponderEliminarMireia Serra i família.
Hola campió!!! Es normal que estiguis cansat, que no estiguis content, que tinguis por... I per això estem al teu costat, per enviar-te molts ànims, molta energia, per dir-te que treguis les forces de tots els raconets que puguis, que tu saps millor que ningú que tot i que quan no estàs bé et sembli impossible les coses dolentes passen i en venen altres de bones... És en aquests moments quan has d'intentar fer un petit somriure perquè aquest somriure farà somriure a la mare i això et farà sonriure una mica més a tu i és una cadena que no te fi...!!!
ResponderEliminarEndavant Roger! Per cert ens ha estat impossible aquests dies obrir el video així
que ja ho saps... a por otro a veure si el podem obrir! Tu poooots!!!!
Un petó molt fort,
Elena
Avui esteu baixos de moral... NO POT SER!!!
ResponderEliminarTeniu tot el dret al pataleo, però si s'ha de fer...es fa i endavant!
Roger, la mama és la persona que més t'estima en aquest món i no vol res dolent per a tu. Però sap que ara et convé punxar-te i ho ha de fer.
Tu no li pots posar més difícil... ajuda-la que ella t'ajuda molt a tú.
Aviat li perdràs la por a les agulles, encara que sigui per avorriment!
I no tot ha de ser dolent...ara ets a casa, no?
I això és molt bo!!
Em sembla que sento els crits des de casa... o ja no crides?
Ets molt valent, però no deixes de ser un nen... apreta forts les dents i pensa: "que passi ja, que passi ja, que passi ja..." i et prometo que tot passa més ràpid. 'Ojala' tinguessis la màquina del temps del Doraemon per passar ràpid les coses dolentes...
Un petó
Hola Roger!
ResponderEliminarSom la família de la Laura, de l'altra classe... hem vist com camines als videos...! Quina passada!!!! felicitats! La teva lluita està tenint la seva recompensa.....molts ànims, guapo! Poc a poc i ja veuràs com tot passa! Una abraçada mooolt forta.
Família de la Laura López