Un dia del calendari per marcar-lo de colors, 7-6-2012. M' ha posat de peu el Dr. Velez. M'he abraçat a ell per aixecar-me, poder posar l peu esquerra a terra i la mama aguantava la cama dreta per no tocar el terra. He plorat de panic i després d'alegria. També puc estar semi-sentat. Podré dibuixar,escriure,menjar, beure, fer un puzzle,... Estic emocionat!!!
Ei la vostra samarreta m'ha donat molta energia.
Fantàstiques notícies!!! Ara més que mai...AMUNT ROGER!!!
ResponderEliminarElena
Hola Roger,
ResponderEliminarquina alegria que ja t'han posat de peu, ara es quan encara has de ser mes valent que mai. Molts petons per tu i la mare.
Rosa
I ara m'has fet plorar a mi d'emoció i d'orgull...
ResponderEliminarAMUNT ROGER!!!!!!!
També ens hem emocionat!!!!
ResponderEliminarAMUNT ROGER!!!!
Que guai!!!
ResponderEliminarM'imagino l'emoció...és increïble!!!
M'alegro que la samarreta t'hagi ajudat!!
Quan tinguis un mal moment mira la foto de tots i llegeix el missatge!!!
ÀNIMS ROGER!!!
Aida
Malegro molt A DALT ROGER!!!!!!!!!!
ResponderEliminarPau
Increíble Roger, cuánto me alegro y también me da mucha emoción, tu carita denota tu alegría, hurra por ti y la mama, sigo enviándote muuuuuchos ánimos, adelante
ResponderEliminarQuines bones notícies. Comencem a enfilar el camí. Abraçades mils.
ResponderEliminarTorruellas.
Quin alegria Roger! Ets un campió! Moltes felicitats i endavant!
ResponderEliminar