He sortit en el passadis amb el caminador per primer cop. He fet unes passes amb molta dificultat... Demà una miqueta més...
Dedprés he anat amb la meva padrina i la meva mare a fer unes braves.
Hola! Qué bien estos primeros pasos ... aunque cuesten tanto! Yo tengo al Miquelet de colonias y estoy aprovechando estos días haciendo cosillas que luego con él en casa será más difícil. Un beso bien grande para esta familia campeona.
fa uns dies que no entraba al teu blog i m'he quedat meravellada amb la bona cara que fas i totes les novetats que hi expliques: ja pots seure, posar-te de peu, sortir a passejar, has menjat coses boníssimes,... Be, que t'estas recuperant poc a poquet que és el que més ens importa a tots. l'Èlia està de colònies fins divendres, a veure que explica quan torni demà. Si us va bé us vindrem a fer una visita la pròxima setmana i així que l'Èlia t'expliqui coses o jugueu una estona,d'acord?
T'enviem tota la família una superabraçada Èlia, Martí, Marcel, Ignasi i Claudia
que be Roger, que ja hagis pogut caminar una miqueta, cada dia ja veuras com pots caminar mes. Jo també vui braves i gelat com tu ¡¡¡¡¡. Mots petons a tota la familia.
Hola Rroger, sabia que ho aconseguiries, per a això el primordial és ser com ets, valent! decidit! determinant! i no tenir por a res que t'imposi una barrera, (però, si cura i respecte). Celebro que t'hagis menjat aquestes braves en companyia de la teva mami i padrina. Ànim que ja falta menys, però..........no estiguis tan seriós a la foto, riu....així!!!!. Un petó Robert Teixidó
Bieeeen Roger, aunque te cueste dale para adelante, mira solo te esperan cosas buenas, y esas patatas bravas que no te las trajeron sino q tu fuiste a por ellas tienen un valor añadido, molt bé!!!!!!!!!!!!!!!
Unes braaaaves!
ResponderEliminarQue bé! Jo no li trobo gust al menjar, tot el dia prenent omeprazol i Ibuprofè... quin rotllo!!!
Quan estigui bé, m'apunto a unes braves o a un gelat... el que prefereixis!!!
Un petó
Hola!
ResponderEliminarQué bien estos primeros pasos ... aunque cuesten tanto!
Yo tengo al Miquelet de colonias y estoy aprovechando estos días haciendo cosillas que luego con él en casa será más difícil.
Un beso bien grande para esta familia campeona.
M. Ángeles
Ei Roger! Quina passada, ja les primeres passes, i cada dia una miqueta méeeeesss!!! MOLTA FORÇA i AMUNT ROGER!!!
ResponderEliminarHOla ROger,
ResponderEliminarfa uns dies que no entraba al teu blog i m'he quedat meravellada amb la bona cara que fas i totes les novetats que hi expliques: ja pots seure, posar-te de peu, sortir a passejar, has menjat coses boníssimes,... Be, que t'estas recuperant poc a poquet que és el que més ens importa a tots. l'Èlia està de colònies fins divendres, a veure que explica quan torni demà. Si us va bé us vindrem a fer una visita la pròxima setmana i així que l'Èlia t'expliqui coses o jugueu una estona,d'acord?
T'enviem tota la família una superabraçada
Èlia, Martí, Marcel, Ignasi i Claudia
Felicitats Roger!!
ResponderEliminarJas has sortit amb el caminador!! Això és fantàstic!!
Jo també vull fer una braves amb tu!!
Ànims guapo!!
que be Roger, que ja hagis pogut caminar una miqueta, cada dia ja veuras com pots caminar mes. Jo també vui braves i gelat com tu ¡¡¡¡¡. Mots petons a tota la familia.
ResponderEliminarRosa
Hola Rroger, sabia que ho aconseguiries, per a això el primordial és ser com ets, valent! decidit! determinant! i no tenir por a res que t'imposi una barrera, (però, si cura i respecte).
ResponderEliminarCelebro que t'hagis menjat aquestes braves en companyia de la teva mami i padrina.
Ànim que ja falta menys, però..........no estiguis tan seriós a la foto, riu....així!!!!.
Un petó
Robert Teixidó
Bieeeen Roger, aunque te cueste dale para adelante, mira solo te esperan cosas buenas, y esas patatas bravas que no te las trajeron sino q tu fuiste a por ellas tienen un valor añadido, molt bé!!!!!!!!!!!!!!!
ResponderEliminar