Els primers dies d´estar a la Valle Hebron, estava en una habitació enorme tot sol i amb vistes al carrer i a la muntanya.

Quan em van passar a la part d´oncologia, les habitacions son més petites, però per altre banda tenia un company amb qui poder conversar i jugar. I la mama amb qui parlar, que li agrada molt això de xerrar, s´enrotlla molt a vegades. El company d´habitació no sol ser al mateix en cada ingrés. Aquesta primera vegada era el Bastian i la seva mare la Loreto, vam fer molt bones migues. Van ser molt bona companyia. Com comparteixes moltes hores, vam saber que son xilens, fa ja 9 anys que viuen a Barcelona.

Quan vaig arribar a casa, el dimarts de la setmana passada dia 10 de gener, la mama va cridar la Merche la meva peluquera de sempre, que l´estimo molt,  per tallar-me el cabell, ja que el metges li van dir que els medicaments que em posaven em farien caure el cabell.