Bon dia vida meva. Avui fa dotze anys va neixer la història d'amor més increïble, meravellosa, bonica... que hagués pogut imaginar. El teu somriure em va canviar el món. Celebres la vida segon a segon cada dia. La felicitat està dins teu. Estàs lluny dels meus ulls, però no dels meus pensaments. Estàs a la meva ment per lo tant sempre en el meu cor. Lluito a diari per superar el teu dol que no significa que no visquis dins meu. Mai ausent sempre present. El que ens mata és el que ens impedeix viure i tu vas ser el mestre en donar-me aquesta gran lliçó. Intento: Tanco els ulls obro la meva ment, penso en un bonic moment visqut amb tu, quan el somriure és dibuixa en els meus llavis, obro els ulls i el meu cor està feliç. Gràcies per tenir cura de mi. Moltes felicitats Roger allà on estiguis. Que tinguis una festa fantàstica com tu saps celebrar les coses. T'estimo molt amor meu. T'envio un petó supermegadolç i una superabraçada de les teves carinyo. El nostre tàndem per pedalajar jo sola pesa massa. Et "faig de menos". Vola, salta, juga... Sigues lliure vida meva.
ROGER G. G.
ROGER EM POSO LA GORRA PER TU
miércoles, 23 de septiembre de 2015
miércoles, 20 de mayo de 2015
10 MESOS I 28 DIES...
Ja fa molts dies que no t’escric, vull trobar la rutina per fer-ho,
però no hi ha manera. En papers, en una llibreta, en un bloc privat que vaig
obrir. Suposo que em costa, al no obtenir resposta... i per altres motius, que
ni sé i... si sé... Saps el 23 de juny del 2014, el dia del teu funeral rei, ...
Quan vaig arribar al tanatori de les Corts, després de 24 hores de la teva mort
i sense veure’t, el nostre retrobament, estaves en una urna de vidre com la
Blancaneus, esperant la teva princesa que vingués a donar-te el petó per
despertar, com si d´un conte es tractes, però a tu t’havia tocat el petó del son etern. Aquell
dia per sobre de tota la revolució de sentiments, emocions... prevalia la pau
tan merescuda que tenies. La mort en si,
no es el dia X, si no al dia a dia, que deixes de tenir experiències,
records... per compartir, i cada dia que passa la mort es més concreta, més
intensa i dolorosa. T´hagués agradat
tot molt. Tot i ser el pont de Sant Joan, varen venir molts amics, moltes
persones que t’estimen. Va ser molt emotiu, bonic... Amb algunes cançons de les
nostres. Estaries encantat, com t’ho
deies, bé es macabra i absurd això. Va ser una gran mostra d’amor, carinyo,
solidaritat...per totes les persones que et varen acompanyar tot el camí de la
malaltia. Es impossible no estimar-te, ... tot tu ets amor. Et mereixes tot i
més, però desgraciadament, ja no puc fer res per tu. Només aquestes coses
parlar del teu record, les nostres vivències, veure fotos, escriure... tot i
que al final, no sé si ho faig per tu, o egoistament per mi.
10 MESOS I 28 DIES!!! Del teu últim batec. Els teus llavis es van
tornar morats, les teves ungles blaves, la teva pell blanc transparent, la teva
calor corporal en fredor, tot i que amor meu quan va fer una estona que t’havien
declarat clínicament mort, vaig voler quedar-me amb la sensació de la teva escalfor i la suavitat de la teva pell.
Estava al teu costat, amb el teu cos sense vida; al despullaven, al posaven en
una bossa i finalment la tancaven. Els teus ulls ja closos es quedaven en la
foscor més absoluta, amb la por que li tenies, sense ja poder badar boca per
dir OBRIU EL LLUM. I llavors per primera vegada, et perdia de vista, et
portaven a la morgue, era el principi d’una nova etapa, no una nova vida. Una
vida sense tu...(Trobo a faltar Bon dia mama, amb el teu gran somriure dibuixat als
teus llavis. Trobo a faltar les teves abraçades que trencaven els ossos, la dolçor dels teus petons, els teus t’estimos
constants, ... i sense poder veure com has crescut un centímetres, com t’inventes un nou monstre, heroi, historia..., comentar un cinema,
anar de vacances, enfadar-nos, passejar agafats de la mà, compartir un àpat,...
sense poder enamorar-te, sense poder assaborir el gust d’un petó, sense poder sortir amb els
teu amics i fer de nen, adolescent, adult... sense poder fer alguna malesa i fer-me enfadar, sense poder ser, ni fer... i
una infinitat de... sense, sense, sense... SENSE VIURE!!!
He aprés tan de tu, Roger... CORATGE (que no vol dir no tenir por),
VALENTIA (la conquista de la por), VOLUNTAT (lluitar pel que es desitja),
PERSEVERANCIA.... i diàriament un miler de lliçons de vida en la teva curta
vida però, intensa.
Lluitar, fer... les coses per
tu eren tan senzilles...
Saps carinyo malgrat la teva absència , la vida té bellesa. Estic
aprenent a viure sense tu... A vegades sento una soledat immensa i d’altres ets
a tocar... Hi ha molts moments que el cor em fa mal, però faig per gaudir-ho
per que s’ho val. Miro la vida amb uns altres ulls i veig més intensament, com
si part de la teva mirada estigués amb mi, assaboreixo el menjar com mai ho
havia fet com tu que ho trobaves tot bo, exquisit..., els tactes..., les olors...
Tinc molta sort de tenir persones meravelloses al costat, que m’estimen, em
cuiden i que m’empenyen amb molta força. Puc no parar de dir noms... però hi ha tres persones que potser són les
que m’estan soportant molt més i les que m’han donat més. En Josep i en
Guillem, els estimo moltíssim, més que moltíssim, són realment especials, moltes,
moltes, moltes... GRÀCIES. I a la feina
tinc la meva fantàstica companya la Nùria, moltes gràcies, t’estimo.
La teva ànima, esperit... en el infinit inunda amor, alegria,
felicitat, força vital... al teu voltant. LLIURE I FELIÇ. La teva llum brillarà
sempre en el meu camí.
T’estimo moltíssim Roger i et faig molt de menos.
“Hazlo ahora, el futuro no sé le promete a nadie” (Wayne Dyer).
domingo, 7 de diciembre de 2014
ENTRADA ESPECIAL (PER SI US ANIMEU)
El dissabte dia 8 d’octubre del 2011
va ser l’última excursió que va poder fer en Roger amb les seves cames sense
cap operació, Les Agulles de Montserrat. La setmana següent en el patí de l’escola divendres 14 d’octubre
es trencava el cap del fèmur i començava el peregrinatge de metges i tot el que
ja coneixeu. Varem anar amb el Guillem, el Josep, el Roger i una servidora a
Montserrat a buscar un tresor (Geocaching), ho fèiem a vegades. Activitat molt entretinguda
per fer amb nens. Va ser una excursió repte, però ens ho vam passar molt bé.
Ei!!! vam trobar el tresor!!!.
En Roger abans de
morir em va dir que volia que les seves cendres anessin al bosc per fusionar-se amb la natura. Quan va morir en Roger vam creure que en homenatge a ell era el
lloc on havia d’estar. Així que el dia de Sant Joan l’incineraven i el dia 27 enfilàvem
Montserrat cap amunt a portar les seves restes corporals allà on ell desitjava.
Si us animeu algun dia a fer l’excursió es dureta, però quan l’acabes, estàs
content per haver-ho fet. I allà on estigui jugant amb els ocells, amb el vent,
amb els núvols, amb els estels...
Segur que posarà el seu millor somriure veure
que hi ha persones que encara es recorden d´ell.
Avui 7 de desembre hem anat a posar
una placa per el seu record.
La placa es darrera aquesta roca.
COORDENADES: 41°36'37.8"N 1°47'12.2"E
Aprofitan l´ocasió aquest dies que venen aviat us reunireu amb família, amics... Celebrereu dinars, sopars.... us desitjo unes molt Bones festes!!! i com en Roger amb la seva curta però intensa vida em va ensenyar tot i que ara no es gens fàcil sense ell, però sempre amb ell "Sols tenim una vida i nosaltres som els encarregats de fer-la meravellosa.
Una forta abraçada i un petó molt fort.
Elisabet (mare d´en Roger).
domingo, 22 de junio de 2014
EN ROGER HA MARXAT A JUGAR AMB EL NUVOLS!!!
Hi ha
persones que potser ens sembla que no viuen prou, que es injust… i una amiga em
va fer una reflexió que m’agrada i penso molt sovint, tot i que no em consola…
Que donen tan, viuen tan intensament, amb tanta passió… Així es el Roger:
intens, passional, amorós, tendre, amb caràcter… Tot el que fa, ho fa amb tot el seu cor, ho viu, ho sent… Aprofita
tots els moments…VIU!!!
Vull que escolteu una cançó que escoltàvem junts i la cantàvem cridant una miqueta per que ens encantava “Esquimals” de Blaumut …
No s´ ha quedat amb mi, però avui em sento una mica feliç, el
rei del meu cor ha deixat de patir.
Carinyo meu!!!
Des de ben petit t´ ha tocat acceptar
situacions, sentiments… complexes, complicats… una separació familiar, la
distancia del teu pare, el càncer, la immobilitat… ho ha fet de manera molt
digne i molt honorable. Ets un lluitador nat. Ets el meu heroi. Un triomfador,
ets fort, sempre et tornes aixecar i els que estem el teu costat també gràcies
a la teva fortalesa física i mental.
Estimes, rius, parles, jugues… vius amb una
gran passió i una gran intensitat.
El teu somriure tan bonic i per tothom sempre
m´ acompanya. La teva veueta “Avui que farem mama”. “M ´ha encantat l’aventura d´ avui!” “Com t´ estimo
mama!”. Els teus petons i abraçades amb tan d´ amor. Tenir-te I compatir vida
amb tu, Roger, es el millor que m´ ha passat en aquest món. Acompanyem sempre
allà on vagi. Mai més estaré sola. T´ estimo moltíssim vida meva.
Aquest últims anys he vist que aquest món es
ple de persones bones i solidaries. Ens ho heu demostrat dia darrera dia acompanyant,
suportant, estimant…
Gràcies a tots per tot el que heu fet per
nosaltres.
Els gran professionals de la Valle Hebron.
Les famílies i Mestres en especial els nens i
nenes.
El socis de l´ empresa on treballo i els meus
companys de feina.
Els nostres meravellosos amics petits i grans
que sempre hi sou.
A la meva família les Carmes, el Jordi, la Quimeta.
Papes no sé com ho hagués fet sense vosaltres.
Gràcies. Sou les persones més bones que
conec. Us estimo.
Josep, amor meu, gràcies per ser el meu
puntal. Per ser i està sempre el nostre
costat. Ets una persona de gran qualitat humana. Un home extraordinari. T´ estimo.
I ara toca dir-li adéu, deixar-lo descansar,
que s´ ho ha guanyat i s´ ho mereix.
Fins sempre Roger.
sábado, 7 de junio de 2014
viernes, 6 de junio de 2014
US DEDICO UN SOMRIURE!!!
LA MAMA SEMPRE DIU UN SOMRIURE PER LA MAMA... LA MAMA M´EXPLICA QUE MOLTES PERSONES VOLEN QUE ESTIGUI BÉ. AIXÍ QUE HE PENSAT QUE UNA BONA MANERA DE DONAR LES GRÀCIES ES AMB UN BON SOMRIURE
miércoles, 4 de junio de 2014
Suscribirse a:
Entradas (Atom)