miércoles, 26 de septiembre de 2012

PRIMER DE MOLTS CONTROLS!!!!


La mama m´ha de continuar punxan, estic una mica fluixet.
Tenim un mes molt intens ple de controls, punxades, gammagrafies, tacs, ressonàncies, pets, ecocardios... no pararan de punxar-me. 

FI D´UNA ETAPA!!!


FI D´UNA ETAPA!!!
Toca reflexionar…
La mama i jo ho farem plegats,

Comença un nou moment, molt més fàcil que el que tanquem; però també ple de reptes…
Quan entres a la realitat de la planta d’oncologia pediàtrica de la Valle Hebron, prens consciència… el món es ple de situacions que ni tan sols la nostre ment pot arribar a imaginar.
Quan passes la porta taronja que et transporta de la nostra realitat diària, amb molta més dolçor del que saps, a un xoc brutal, una realitat desconeguda, una existència plena de pors, angoixes, pena, tristor… Dia a dia aprens a posar un peu darrera de l’altre, mirant de no caure, ja que tot el que ve es excessivament llarg.
Un dia t’adones que, tens una rutina diferent, que només comparteixes amb aquelles persones que com tu estan a l’altre banda de la porta taronja.
Primer creus que es un mal sol, demà em despertaré i tot serà com abans,… però no…
Per què ha passat, que injust, no puc amb tot plegat… Al final quan et poses al llit penses un dia menys d’aquest foc que hem de passar.
Ara a per una altre batalla…
Es torn d’agrair, intentant no deixar-se ningú, si passa us demano disculpes per endavant.
Començant per l’Antonia que cada matí porta el seu somriure i ens neteja l’habitació. El J.R. sempre amb el seu bon humor.
A tot el meravellós equip d’auxiliars i infermeres que han tingut cura de mi com a malalt i de la mama com la meva acompanyant. Aguantant els meus crits, fent-me mels, donant ànims… i continuaria enumeren sense parar… Escoltant a la mama en moments de no poder més, sempre un bon consell, una bona paraula, un somriure ben maco…
Al gran equip mèdic de la Valle Hebron per el tractament realitzat i fer possible aquest nou inici.
Al equip de Mestres de l’aula hospitalària per la seva gran professionalitat, paciència, dolçor i amor a la docència, per poder continuar la disciplina escolar.
I… GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES… MIL GRÀCIES A tots i totes aquelles persones que d’una manera o un altre heu estat en el nostre costat, plorant, rient, animen, escoltat, donant suport…
Ha estat un camí molt difícil, però amb tots vosaltres ha estat una mica menys pesat.
Aquí acabo… Ja que en algun moment s’ha de fer. Una experiència que et fa diferent, però no es pot explicar amb poques paraules.

SEMPRE HE DE TENIR PRESENT:
VULL SER FELIÇ, LA VIDA ES PRECIOSA. VISC EL ARA I EN AQUEST MOMENT, ES EL QUE TINC.

PETONS MOOOLT GRAAANS!!!


MOLTA FELICITAT A TOTHOM

EL MEU ANIVERSARI!!!

El dilluns, va ser el meu aniversari, he fet
9 anys.
Gràcies a tots els que em vau felicitar.
 La mama, amb els avis em van preparar un festa molt bonica. Ha estat un aniversari més especial que d´altres. Com estic inmudeprimit, la festa la varem fer a l´aire lliure. Ha estat preciosa, ho he passat genial, m´ha encantat.... 






Ahir estava hipermegacansat.


HOLA AMICS I AMIGUES!!!

Fa dies que no us explico res, la setmana passada el dimecres a la tarda vaig tornar cap a casa, després de l´ultima quimio. Estava, bé estic molt content, però també molt cansat. 




jueves, 6 de septiembre de 2012

Son les vuit. Ja estic a la Valle Hebron.

He matinat molt, tinc moltes mandres. M' han vingut a buscar l'ambulancia, Ara estic esperan per fer-me una audiometria, després punxada, esperar... Consulta... I ingres per quimio. Dia intens, com tots des de fa... Molt...


miércoles, 5 de septiembre de 2012