He estat tota la setmana en el llit. Em fa mal i tinc molta por, les coses... He de menjar estirat, pipi en una botella, no aixeco el cul gairebé i es molt difícil fer caca en cunya, rentar-me... Bufff... Vaig a la Valle Hebron per qe em posin la fèrula a veure si ho veig una mica més fàcil després, o d' aqui uns dies... Estic cansat, avorrit, trist... Ja us explico com m' ha anat...
Hola Roger! sóc la Marisa, mare del Carles Moreu i t'he de dir que el tens molt preocupat! M'ha dit que si el pitjor ja havia passat no havies d'estar trist...
ResponderEliminarAquesta setmana ell i el seu germà Guillem de P5 et prepararán una sorpressa per que aquest temps de repòs sigui més dolç... Un petonet mols fort de part de tots per a tu i per la teva mare. Pensem molt en vosaltres i tenim ganes de que tornis a la escola!!!
Fins aviat!!!
Ànim Roger ja queda una setmana menys i com tu dius, seguramenmt amb la fèrula tot et resultarà més fàcil.
ResponderEliminarSeguim enviant-te tota la nostre energia positiva. Amunt valents! i petons.
Ninu ja has superat la primera setmana,ja veuras que poc a poc t"en vas sortit,no tinguis por que tot anira be,un petonarro amb tots els millors desitjos,muaaa
ResponderEliminarSembla que aquesta vegada està costant una mica remuntar...però no pot ser!!! Tu digues que et ve de gust i els teus amiguets ho faran... vols visites, vols parlar per telèfon, vols bombons de xocolata... què necessites?
ResponderEliminarFes una llista i que la mama la pengi al blog. Intentarem complir els teus desitjos. No s'hi val demanar fer un viatge a la lluna que això costa molts calés. (un dibuix de la lluna, si que el podem fer)
Mira, jo crec que necessites riure una mica!!! Com ho podríem feeeeeer?
A veure qui te idees per animar a aquest nen...
A la mama la "segrestarem" un dia i li farem pessigolles fins que rigui...
Un petó guapos. El món tornarà a ser meravellós quan tornis a voltar pel barri... ja falta menys!!!
Cada dia que passa és un regal de la vida, busca un minutet de felicitat i tot el sacrifici haurà valgut la pena...(ei, aquesta és meva)
Òstres acabo de veure les novetats, feia dies que no mirava el blog.
ResponderEliminarPuc dir una paraulota? Vaaaa si us plau.... Em sembla que a tots ens ha vingut al cap la mateixa, quina PU..........AAAAAAAAAA.
L'Andreu, l'Oriol i l'Anna s'han quedat de pasta de boniato. T'envien un "osaikomi" (una abraçada super forta que no et deixa ni respirar...)
Per cert, parlant de boniatos, t'agraden les castanyes, els panellets,...?
Aqui a casa en tenim de tots els gustos, però a qui li agrada toooooot és a míiii. Ja veuràs quants kilos em posaré a sobre. Ni em coneixeràs!
Super-petò de tots, mega-abraçada i tones d'ànims-